En primer lloc, tots som éssers vius, respiradors d’aire. Depenem dels ésser que saben fer fotosíntesis. Com a mamífers, som éssers socials i, per madurar, depenem de les cures d'adults fins a poder independitzar-nos. Com a humans, som éssers capaços de prendre consciència de la nostra forma d’ocupar l’espai al món, de moure’ns a la vida i de relacionar-nos entre tots plegats. Com a catalans hem resistit centenars d’anys d’intents d’erradicar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre esperit d’independència. Vivim en una terra de trobada i d’integració. Malgrat tenir tot el necessari per viure bé, no sabem administrar-nos. Potser és cert que un adversari extern intenti fer servir tots els mitjans al seu abast per privar-nos de la llibertat de fer-lo, però el que és cert amb tota seguretat és que viure en conflicte amb el camp gravitatori de la Terra crea la sensació d’haver de lluitar contra adversaris invencibles i de topar amb obstacles a tot arreu. En canvi, amb el suport del camp gravitatori, el camp de força major del planeta, i amb un bon alineament en relació amb els camps de forces arquetípiques de la vida, es troben vies per eliminar els obstacles, vèncer l’oposició i, si més no, convertir alguns dels adversaris en aliats. 

En aquest taller en línia, comencem per prendre consciència de les possibilitats al nostre abast d’introduir petits canvis sostenibles en la nostra forma habitual d’ocupar l’espai, aquí, asseguts davant de l’ordinador. Explorem els moviments de la respiració com a eina de presa de consciència i de canvi. Observem com aquests petits canvis en la relació entre el cos i el terra i en els moviments respiratoris es manifesten en la relació amb nosaltres mateixos i els altres.

Explorem les condicions inicials de la nostra vida i de la vida dels nostres pares, avis, besavis.... per descobrir si al nostra cos hi ha registres d’assumptes pendents, que necessiten ser adreçades per deixar-nos lliures d’anar endavant. Sovint, els nostres avantpassats no tenien la possibilitat de processar les seves experiències traumàtiques a la guerra, sota el règim repressor del franquisme i de la anomenada “transició”, per no anar més enrere del segle vint. Per tant, no podien restaurar un equilibri interior que hauria permès un aprenentatge posttraumàtic. Aleshores, tan els registres de les experiències traumàtiques en si com els mecanismes de defensa contra els intents de l’organisme de restaurar aquest equilibri intern es transmeten de generació en generació. Afecten les maneres dels pares i avis de relacionar-se amb els fills i nets. Sovint, dificulta l’expressió lliure de l’amor que els uneix. Quan l’amor no flueix o es manifesta amb conductes que semblen tot menys amoroses, apareixen ressentiment i frustració i  sistemes de creences sobre la visió del món, de nosaltres mateixos i d’allò que creem poder aconseguir a la vida, basades en la interpretació infantil de les experiències sota les condicions inicials marcades pels registres traumàtics no metabolitzats, propis i heretats. 

Tot això queda registrat en la memòria implícita del cos, fins i tot allò que queda guardat al cos dels pares i avis i que absorbim per ressonància a través del contacte amb ells. La memòria implícita no diu: “soc un record de tal situació.” Sempre es presenta com si fos real ara. Veiem el que passa ara a través del filtre d’aquells registres i tendim a interpretar-lo en funció d’allò.

Un requisit indispensable per aconseguir la sobirania sobre el tros del món que ocupem amb el nostre cos és estar disposat a aprendre a dirigir la nostra vida. Això vol dir, en primer lloc, aprendre a treure la percepció sensorial del rerefons de la nostra experiència i a discernir què correspon a la realitat del moment present i què és interpretació de l’experiència en funció de les condicions inicials pròpies i heretades. Amb aquesta sobirania serà possible descobrir què més fa falta per viure amb independència com a persona i com a poble.

Un altre requisit, sine qua non, per poder viure amb independència és el reconeixement de la interdependència de totes les formes de vida. Desenvolupem un sistema de pràctiques personalitzat que permet aplicar les nostres troballes en la vida de cada dia de cada persona segons la seva situació personal. De nou, l’eina principal és la percepció sensorial. Es a dir, aprendre a sentir. Només quan sabem sentir sensacions podem aprendre a regular el flux de les emociones que surten d’aquestes sensacions, a reexaminar la valoració emocional i les conclusions mental que en fem i a prendre decisions basades en una percepció clara de la realitat, tal com és: una perfecta xarxa dinàmica de parts interrelacionades i intercalades i de processos rítmics, entre els quals nosaltres i tots els altres ésser vius. Som punts de correlació en aquesta xarxa ininterrompuda i interconnectada de successos, moviments, relacions i energies.

Diumenges des de les 12h fins a les 13.30h

13, 20 i 27 de setembre 2026 

8, 15, 22 i 29 de novembre 2026

6, 13 i 20 de desembre 2026 

10, 17 i 24 de gener 2027

Honoraris: 260€

A l’octubre 2026 existeix la possibilitat de fer una sèrie de sessions individuals supervisades, amb una intervenció manual molt específica, impartides pels practicants de DFA que seran certificades al final d’aquesta fase. Les sessions poden ser divendres, dissabte, diumenge i dilluns a les 10.30h o les 12h, entre el 2 i el 26 d’octubre. Són independents d’aquest taller, però constitueixen una oportunitat especial d’entrar més a fons en l’experiència sensorial de la pròpia organització a través del contacte directa amb una guia experimentada en l’exploració del propi cos. Honoraris: 30€ per sessió, 180€ per un cicle de set sessions.