Típicament, les tradicions patriarcals atribueixen certes capacitats a un gènere, com ara fortalesa i raciocini als homes i feblesa i emotivitat a les dones. A més, més enllà d’homes i dones no contemplen l’existència d’altres gèneres. Però, hi ha dones fortes i homes sensibles. Hi ha persones que no se senten ni home ni dona i d’altres que se senten del sexe oposat al que se’ls atribueix degut als genitals amb els que van néixer. En tot cas, les cultures patriarcals tendeixen a imposar una sèrie de “regles de normalitat” i qui no correspon a l’estereotip regnant corre el risc d’exclusió o de pèrdua d’autenticitat.

Però, per ser autènticament forta, la masculinitat d’un home ha d’anar acompanyat de receptivitat que el capacita per una percepció sensorial clara. La feminitat d’una dona pot ser plena només si ve acompanyada de la capacitat de discernir, prendre decisions i emprendre accions incisives. Per si mateixes, aquestes capacitats no tenen relació amb el sexe ni amb ell gènere.

Les funcions de l’hemisferi esquerre del cervell tenen un focus estret, concret, de detall, que els capacita per l’anàlisi, el discerniment, la presa de decisions, opinions crítiques, tot plegat funcions incisives. L’hemisferi dret, en canvi, té funcions receptives, com ara la percepció sensorial i la intuïció, la capacitat de nodrir i tenir cura de persones, coses i situacions. El seu focus és ampli per abastar el conjunt, la totalitat, els espais entremig dels detalls, les relacions entre ells. Basats en la forma dels genitals d’homes i dones, podríem dir que les funcions incisives són masculines i les receptives son femenines. Concloure d’això que homes i dones tinguin més d’unes qualitats i menys d’unes altres, només en funció del seu sexe, és una de les fal·làcies típiques de les tradicions patriarcals, fomentada per les estructures de poder polaritzades, sense fonament en la realitat de les persones de carn i ossos. 

Els participants en el taller exploren els seus patrons a través dels moviments quotidians de respirar, estar estirats, estar asseguts, estar dempeus, caminar i comunicar-se, individualment, en seqüències guiades i en exploracions en parelles, en grups petits i en el grup sencer. La part teòrica del taller proporciona la informació necessària per comprendre com aquests patrons es generen i com es manifesten en la relació entre el cos i el camp gravitatori de la Terra.

Per adonar-nos com ocupem l’espai amb el cos i en quina relació ens mantenim amb les coordenades del camp gravitatori de la Terra, en primer lloc, necessitem rebre informació sensorial del conjunt del cos sencer i de la seva relació amb l’entorn, és a dir el terra sota els peus i l’espai al voltant. En segon lloc hem de saber discernir diferents tipus de sensacions: per una banda les que ens informen d’allò que és real ara, el terra a sota, l’espai al voltant, la llibertat o restricció dels moviments respiratoris, etc., i per l’altre, les sensacions que es varen quedar registrades en els teixits del nostre cos sota les condicions inicials de la nostra vida. Aquestes sensacions ens presenten els records implícits d’aquells temps primerencs de la nostra vida com si reflectissin una realitat actual. És a dir que és menester una bona relació de comunicació i cooperació entre les funcions incisives i receptives. I la receptiva ha de venir primer. I és aquesta mena de relació que volem crear entre homes i dones i les persones que defineixen el seu gènere d’una altra manera.

 

En tot cas, una bona relació amb el camp gravitatori de la Terra ens abasteix d’una energia que ens confereix una sensació d’elevació i facilitat en el moviment, una sensació de viure i moure’ns a l’uníson amb una força major que ens capacita per travessar i resoldre situacions conflictives. Un mal alineament produeix malestar i, a la llarga, disfunció i malaltia.