Amb exercicis de respiració, moviment i contacte prenem consciència de la forma del cos en relació amb el camp gravitatori de la Terra. Descobrim les tensions que ens mantenen en un equilibri forçat i aprenem a afluixar-les per trobar un equilibri a base de suport. Aleshores l’espai al voltant de l’eix gravitatori del cos queda lliure i la creativitat pot fluir sense traves. De moment a moment trobem la millor forma de relacionar-nos amb el terra per confiar-li el pes del cos i de l’instrument que portem, a la vegada que deixem l’espai al voltant del eix central del cos lliure.

 

Aleshores, la gravetat literalment ens ajuda a portar el pes de la càmera i a sostenir el nostre instrument. I tots els teixits del cos participen en la tasca, sense que uns tinguin que portar tot el pes, mentre altres no tenen espai per complir amb la seva funció. Tots ocupen el seu espai, alineats amb la gravetat i la tasca a complir. Així totes les parts de l’ésser viu que som queden lliures per participar en el nostre art. El cos pot vibrar amb la música i el material sensible en la càmera obscura davant la columna ser exposat a la llum de la consciència.