Explorem la respiració com a eina que serveix no només per subministrar l’oxigen que les cèl·lules necessiten par poder assimilar els nutrients i evacuar els gasos de combustió. A més, la respiració pot servir per conèixer-nos, per explorar les formes del cos i els continguts emocionals i mentals que hi transcorren o hi són retinguts. Podem fer-los servir per millorar la nostra capacitat de respondre als reptes que la vida ens proposa i per canalitzar el flux dels processos emocionals.

 

Es tracta de facilitar els moviments naturals de la respiració, sense imposar cap ritme extern, ni quedar-se restringits per les limitacions del patró de tensió habitual. En observar els moviments respiratoris trobem els llocs on queden restringides per la tensió. Normalment romanen per sota del llindar de la consciència. Però quan enfoquem la nostra atenció en donar temps a l’espiració i a la inspiració, ens familiaritzem amb les sensacions i aleshores afloren els continguts emocionals i mentals inconscients que es varen quedar fixats en el cos durant la infantesa i l’adolescència mitjançant les tensions que restringeixen els moviments respiratoris habitualment.

 

Descobrim com podem obrir els espais interiors del cos des de dins i guanyem terreny al patró restrictiu en el pla físic, respiració a respiració. Quan afloren els continguts emocionals i mentals que la tensió mantenia per sota el llindar de la consciència i els sistemes de creences que se'n deriven es fan reconeixibles, podem avaluar-los des d’una perspectiva adulta, amb més coneixement i, sobretot, amb el suport del planeta sencer. És a dir que contemplem les nocions de com creiem que és el món, com creiem que som i què creiem poder assolir a la vida, en la forma que tenen al cos, les revisem i les posem al dia.  Així podem apreciar i refinar el que ens serveix i deixar anar el que ja no toca.

Guanyem llibertat, tant en l'aspecte físic del moviment i de la respiració com en el terreny de les emocions i la forma d’estar en el món i moure’ns a la vida. Quan concedim espai a les emocions interrompudes, poden seguir el seu curs i en comptes de deixar-nos portar per elles, aprenem a comprendre-les en el seu context. Descobrirem quin serà el següent pas a donar.