Per augmentar la versatilitat d’expressió del cos en les arts escèniques, els artistes prenen consciència de la forma del cos en relació amb el camp gravitatori de la Terra. Descobreixen les tensions que fan servir per mantenir la forma personal d’estar en el món, generalment en un equilibri forçat, i aprenen a deixar-les anar per trobar un equilibri a base de suport. Llavors, l’espai al voltant de l’eix queda lliure, es senten "lliure d'estretors" i la creativitat pot fluir sense traves. La veu se sosté en una caixa sonora que vibra sense impediments. Es mouen amb més llibertat. Poden trobar la forma del cos del seu personatge des de dins. Descobreixen com obrir el cos perquè vibri i es mogui amb la música de la seva dansa, el seu cant o el seu personatge.

Explorem els continguts emocionals i mentals que la tensió fixa en el cos perquè els tinguin al seu abast quant els necessitin a l’escenari, davant la càmera o en la pròpia vida, sense quedar-s'hi atrapat . Al reconèixer les sensacions i l’espai que ocupen en el cos, poden anar mes enllà dels significats personals que varen aprendre a atribuir-los quan creixien i així eixamplen el registre disponible per al seu art.