Per aprendre a emmotllar les teves mans a la forma del cos de l’altra persona hem d’afluixar les tensions que mantens habitualment no tan sols en les mans, els braços i les espatlles sinó també al tronc i a les cames. Explorem el cos com a canal obert entre el terra i el cos de l’altre. Trobem suport i espai en el propi cos per transmetre aquesta sensació a la persona i poder acompanyar-la en els seus moviments respiratoris sense alterar els nostres. Sumem la força gravitatòria a la nostra. Quan transmetem tot això amb les nostres mans, la persona se sent segura, sostinguda per una força major. Hi ha espai per a ser tal com és i estar tal com està. No li imposem cap model al que hagi de resistir ni esforçar-se per adoptar. Es pot relaxar. 

Quan fem servir el cos d’aquesta manera, també ens sentim sostinguts per una força major. No acumulem tensions resultants de l’esforç resultant de treballar en conflicte amb la gravetat, ni ens quedem amb les energies que l’altra persona deixa anar, sinó que les deixem fluir a través del cos com a presa de terra.