En la fase final de la seva formació, els practicants de DFA a certificar ofereixen sessions supervisades a una tarifa molt i molt reduïda
Les sessions de DFA constitueixen un procés global que aborda el treball amb la persona des de tres angles:
Moltes persones prenen sessions de DFA perquè tenen algun problema de salut, ja sigui físic o psíquic. Altres venen perquè reconeixen el seu cos com una eina important per portar a terme el seu treball.
Poden ser esportistes (enllaç) i artistes
(enllaç) o qualsevol persona que treballa (enllaç), seguda, dempeus, amb tota
mena de moviments o amb pocs moviments repetitius, comunicant i relacionant-se
amb clients, superiors, empleats, alumnes, estudiants, pacients...
Altres voldrien poder gaudir-ne més del seu cos, moure’s amb més llibertat, tenir més resistència, més flexibilitat, més capacitat per sostenir una erecció, més llibertat per entregar-se al plaer i fondre’s amb la parella en l’èxtasi de l’abraçada amorosa o no córrer-se abans de temps. Alguns s’adonen de que repeteixen conductes que consideraven superades des de feia temps.
Alguns volen aprendre a fer les coses de la
seva vida amb plena atenció, amb mindfulness. L’atenció als
moviments de la respiració i la forma d’ocupar l’espai amb el cos i de moure’l
que s’aprèn amb el DFA és una mena de meditació aplicada a les activitats de la
vida de cada dia i pot aplicar-se perfectament als espais de pràctica formal de
totes les denominacions espirituals.
La majoria del meus clients són persones altament sensibles,
encara que molts varen aplicar amb èxit una gran part de la seva energia en
insensibilitzar-se. Reconèixer la seva naturalesa altament sensible i aprendre
a gestionar les seves percepcions sensorials suposa un gran alliberament.
Molts homes i moltes dones es troben limitats
o limitades per una identitat i uns rols social i històricament associats als
seu gènere. Volen desenvolupar les seves habilitats més enllà d’aquesta
limitació i, per això, en primer lloc necessiten explorar els territoris propis
de la seva naturalesa.
Els nens i les nenes, de vegades, poden
beneficiar-se d’una intervenció puntual. Però, generalment, aconsellem que els
pares facin el treball personal de reconeixement dels seus patrons somàtics,
perquè si els pares s’ocupen dels assumptes pendents al seu interior i prenen
consciència de les formes com es relacionen amb el seu entorn, els fills poden
créixer i desenvolupar-se lliurement, sense les traves dels assumptes no
resolts de les generacions anteriors. Encara que, potser, tinguin alguna
dificultat pròpia, l’exemple dels seus pares els ensenya formes de gestionar-se
per aprendre’n i sortir-se’n de manera natural i fluida, cosa que enforteix i
enriqueix immensament no només les seves capacitats sinó també la relació entre
pares i fills.
Sempre lamentaré no haver pogut ajudar a
l’altre que va venir a xocar contra la meva esquena mentre esperava a un
semàfor per creuar el carrer. Em va deixar explorar tot els seu cos, sense por,
em va deixar sentir cada una de les seves diminutes vèrtebres cervicals i els
ossets de les seves ales, en l’intent de trobar què li estava passant. Com no
trobava res que sàpiga reconèixer, me’l vaig emportar a casa per a que pugui
volar des del terrat. Però no podia. Es va quedar a morir sota el nesprer que
hi creix en un antic safareig.
També he tingut el privilegi d’acompanyar
algunes persones en la transició cap a la mort, ajudant-los a reconèixer
assumptes pendents que convenia abordar abans de morir i, en la mida de lo
possible, trobar formes de resoldre’ls. Tal com en vida és tot una revelació
descobrir el que passa quan deixes anar el pes del cos, el confies a la
Terra i et dones permís per rebre el seu suport, practicar el deixar anar el
teu cos per confiar-lo a la Terra, mentre el teu ésser se’n desprèn, obre una
altra dimensió encara més desconeguda.
El patró de tensió habitual configura la teva forma d’ocupar l’espai en el món i moure’t a la vida. Es típicament teu, constitueix la teva forma particular de comportar-te.
Una mala relació amb el camp gravitatori de la Terra pot ser la causa de molts problemes de salut o pot ser una conseqüència de dolències que es deuen a una malaltia, un accident, una càrrega emocional no reconeguda, una sobrecàrrega per moviments repetitius, mals hàbits posturals, traumes propis o multigeneracionals.
En tots aquests casos, prendre consciència de com ens movem
i com ocupem l'espai amb el nostre cos en relació amb aquest camp de força
major del planeta, ens permet modular la nostra forma habitual de fer-lo.
L'eina més important en aquest menester és la percepció sensorial que posa llum
a les àrees de la experiència que els patrons de tensió habitual mantenen a la
foscor de l'inconscient.
El reconeixement de patrons somàtics amb el DFA crea un
espai segur per accedir a aquestes àrees que assolim apartar de la nostra
consciència mitjançant la tensió habitual. Així, la persona troba vies per
rescatar les parts de la seva experiència que estan atrapats en el patró
inconscient, posseïdes per complexos autònoms que dirigeixen el seu
comportament de forma automàtica, més enllà de la seva voluntat. Troba formes
de moure's en consonància amb la força gravitatòria de forma que les
articulacions, els músculs i teixits conjuntius queden lliures de l'excés de
tensió que interfereix en les funcions fisiològiques del cos a tots els
nivells: la respiració, la digestió, la circulació, el flux d'informació en el
sistema nerviós, el bon estat del sistema músculo-esquelètic i les
articulacions, l'equilibri hormonal, l'equilibri àcid/alcalí, etc.
Pels éssers social, profundament relacionals, com som els
éssers humans, una part essencial de tenir cura de la salut és
... gestionar les emocions
molt aviat a la vida descobrim que podem fer servir la tensió del nostres
músculs per interrompre el flux de sensacions que no ens agraden. Aleshores,
aquestes s'acumulen per sota el llindar de la consciència i la pròpia tensió
augmenta encara més la seva intensitat. Quan ja no es poden contenir, irrompen
en forma d'emocions desmesurades en comparació amb el que va succeir. La
percepció sensorial és un factor essencial per poder orientar el flux de les
emociones en comptes de ser arrastrat per la seva intensitat.
... comunicar de forma eficaç
Literalment, la tensió habitual dels nostres músculs ens aparta del terra i ens
distancia del nostre interlocutor. Aquesta forma d’ocupar l’espai comunica por,
manifest en forma d’una actitud d’amenaça o de sotmetiment, que torç el desig i
les possibilitats de comunicació i relació inherents a la nostra naturalesa.
Adonar-nos de les formes en les que ocupem l’espai i ens movem en relació amb
el nostre entorn ens permet adoptar postures que facilitin la comunicació i una
bona entesa.
... crear bones relacions de cooperació i ajuda mútua
Comunicar-nos, relacionar-nos i ajudar-nos mútuament és la nostra naturalesa.
Per nosaltres, els éssers humans, és imprescindible aprendre a utilitzar la
nostra capacitat de percepció sensorial per cultivar relacions de comunicació i
cooperació en comptes de la violència individual y col·lectiva que domina les
vides de tantes persones en el món.
.... resoldre l’estrès posttraumàtic propi i
transgeneracional
Els mecanismes que ens ajuden a sobreviure una experiència traumàtica poden
mantenir l’organisme i la psique encallats en el moment just abans de lo pitjor
de l’impacte traumàtic. Si no se processen de forma adequada, la vida
s’organitza al voltant de l’esforç per evitar l’impacte de lo que va succeir i
els patrons resultants es transmeten de generació en generació, lo qual porta a
la repetició y reiteració de les condiciones traumatitzants.
... orientar-nos quan volem
canviar el rumb de la nostra vida
El punt de partida per al canvi ha de ser el lloc en el que
un es troba. Només des d’allí podem explorar les possibles perspectives al
nostre abast.
La intervenció manual del DFA acompanya i guia els moviments de la respiració per ajudar la persona a desenvolupar la sensibilitat necessària per aprendre a sentir el seu cos.
Practicant i client treballen en conjunt. El/la client
descobreix com pot obrir els espais interiors del seu cos des de dins, mentre
el seu practicant va esponjant els teixits des de fora mitjançat la intervenció
física que afluixa la tensió que manté els moviments respiratoris presos en un
patró de tensió habitual.
Es tracta de facilitar els moviments naturals de la
respiració, sense imposar cap ritme extern, ni quedar-se restringits per les
limitacions del patró de tensió habitual. Mentre es guanya terreny al patró
restrictiu en el pla físic, respiració a respiració, poden aflorar continguts
emocionals i mentals que la tensió mantenia per sota el llindar de la
consciència i els sistemes de creences que se'n deriven es fan reconeixibles.
Si concedeixes espai a les emocions interrompudes, poden seguir el seu curs i
pots arribar a comprendre-les en el seu context, en lloc de deixar-te portar
per elles. Descobriràs quin serà el següent pas a donar. Podràs contemplar les
teves nocions de com creus que és el món, com creus que ets tu i què creus
poder assolir a la vida, en la forma que tenen al teu cos, revisar-les i
posar-les al dia. Així guanyes llibertat tant en l'aspecte físic del moviment i
la respiració com en el terreny de les emocions i la teva forma d’estar en el
món i moure’t a la vida.
En els períodes de transició és necessari adaptar-se a una nova situació. Els patrons habituals sovint dificulten el procés d’adaptació.
És evident que la manera habitual de funcionar ja no serveix
en les noves circumstàncies però, pel fet de ser inconscient, interfereix amb
les millors intencions de respondre de forma adequada als requeriments de la
nova situació. Un canvi de lloc de residència, d’estat civil, en el lloc de
treball o la situació laboral, un accident, una malaltia, una pèrdua, per
exemple, pot fer-nos perdre el nord.
Explorem l’equilibri habitual, que sol ser a base de tensió
i tendeix a mantenir-te en conflicte amb l’entorn. La percepció sensorial de la
relació entre el cos i l’entorn físic et permet desenvolupar un equilibri basat
en suport i llibertat de moviment. Aprens a orientar el cos, moment a moment,
amb l’ajuda de les coordenades de la força gravitatòria, la vertical i la
horitzontal, perquè puguis beneficiar-te del suport que l’entorn t’ofereix en
tot moment. Descobriràs que el nou equilibri en l’entorn físic es manifesta
igualment en l’entorn psicosocial.
Ens estressem quan no som capaços d’adaptar-nos i respondre a les demandes de la situació en què ens trobem, per exemple, davant les exigències del treball, o en cas de canvis en la situació de vida, previstos o imprevistos, pèrdues, etc.
Al descobrir els mecanismes físics i psíquics mitjançant els
quals l’estrès ens desequilibra i en explorar com funcionen en el cos, podem
aprendre a posar-hi remei. En lloc de solament patir-lo, aprenem a fer servir
l’estrès com a estímul i vehicle per desenvolupar formes noves i creatives de
relacionar-nos amb el món i amb nosaltres mateixos i, així, trobar un nou
equilibri.
El moviment del cos en la respiració i en relació amb el
camp gravitatori de la Terra ens dona un referent molt concret que facilita la
presa de consciència i assenyala un camí cap a un equilibri funcional i una
bona capacitat de resposta. La intervenció manual del DFA permet prendre
consciència del moviment en tota la seva profunditat.
Les emocions encontrades ens deixen encallats sense poder avançar.
Concedir un espai i un temps a cada una de les parts permet
aclarir les posicions i restablir el flux de les sensacions per tal que cada
part pugui obrir-se a rebre també la informació que importa a les altres parts
i així arribar a un acord concertat entre totes. Les sessions de DFA ajuden a
descobrir de forma molt específica totes les parts del cos que participen en la
presa de decisions per tal que el cap pugui aprendre a complir amb la seva
funció de respondre a la informació que li arriba del cos en lloc d’esforçar-se en va a imposar els seus criteris al cos.
Les sessions de DFA ofereixen un espai segur i íntim per restaurar l’equilibri intern després de viure experiències traumàtiques. Si no es restaura, l’organisme reté la càrrega energètica i química amb gran esforç per no perdre "el control"
Les sessions de DFA ofereixen un espai segur per accedir en intimitat als rastres que els traumes col·lectius deixaren en cos i psique, fins i tot en la segona i tercera generació.
En descobrir en la forma del cos i dels moviments els
antecedents col·lectius podem aprendre d'aquests i desenvolupar alternatives a
la repetició de les mateixes dinàmiques generació rere generació.
Si l’equilibri intern no es restaura desprès d’una
experiència traumàtica, l’organisme reté la càrrega energètica i química, amb
un gran esforç per no perdre "el control". Aquest esforç augmenta el
grau de tensió involuntària dels músculs i teixits conjuntius de forma
progressiva. Dolors crònics i conductes (auto-) destructives, entre molts
altres símptomes, són algunes de les formes en què els rastres del trauma es
manifesten en la nostra vida. L’esforç per oblidar el que va passar i seguir
endavant ancora encara més en el cos l’experiència i el que férem per
protegir-nos contra l’impacte traumàtic. Els fills ho senten i hi responen,
encara que no sàpiguen ni puguin anomenar què és allò a què responen. El mateix
succeeix amb els fills dels fills...
La intervenció manual del DFA, l’experiència de suport
damunt el terra, l’alliberament dels moviments de la respiració i l’educació de
la percepció sensorial restableixen el flux de sensacions tot fent possible
descriure les sensacions conforme apareixen en el cos al moment present. Al
veure-les en el context de la història de la pròpia família i del propi país,
es descobreix que determinats trets o esdeveniments que s’havien viscut com una
cosa personal i íntima, de fet, pertanyen a l’experiència col·lectiva. Poder
deixar la càrrega emocional on pertany, ens deixa lliures per actuar allà on és
possible.
No és possible deixar anar la tensió involuntària a voluntat. Una part d’aquesta tensió és necessària i important per viure i moure’ns.
Obrint la nostra atenció cap al interior del cos explorem la
relació amb l’entorn, tant en el món material com en el social. Al percebre
aquesta relació podem trobar la forma d’estar i moure’ns que permet deixar anar
l’excés de tensió.
Una immensa part de la nostra conducta, dels nostres
moviments, de la nostra experiència sensorial està organitzada en patrons de
tensió habitual, que son inconscients. Reconèixer aquests patrons permet
introduir petits canvis assumibles.
En primer lloc, això és bo per la salut. L’excés de tensió
habitual interfereix amb les funcions fisiològiques: la circulació, la
respiració, la digestió, la eliminació de toxines i cèl·lules danyades, la
reparació de teixits danyats, les defenses... L’excés de tensió habitual sotmet
les articulacions a càrregues excessives de forma continuada. Crea un ambient
àcid en el cos que propicia les inflamacions, les quals, per la seva banda,
poden ser precursores de patologies mes greus com ara el càncer, si no es
tracten a temps i de forma eficaç.
En las relacions humanes la utilitat és evident perquè, si
ens adonem de les formes en les quals abordem l’altre, podem fer-ho de forma
que faciliti la relació, ja sigui amb un familiar, un client, un col·lega, un
superior o un subordinat.
A més, és molt alliberador descobrir que el que ens manté en
conflicte amb el món o amb nosaltres mateixos són tensions que podem aprendre a
deixar anar.
Segons com ocupes l’espai amb el teu cos i en quina relació
et mantens amb les coordenades del camp gravitatori de la Terra, t’abasteix
d’una energia que et confereix una sensació d’elevació i facilitat en el
moviment, una sensació de viure i moure’t a l’uníson amb una força major. Un
mal alineament produeix malestar i, a la llarga, disfunció i malaltia.
La tensió que es genera quant vius en conflicte amb la
gravetat atrapa el flux de sensacions en patrons repetitius que impedeixen
percebre amb claredat el que està succeint de debò. Aleshores, els teixits que
componen el cos queden embeguts de continguts emocionals irresolts del passat
que romanen guardats just per sota del llindar de la consciència des d’on
informen la visió d’un mateix, de la vida i del món.
La psique sembla guardar-los fins que tinguem prou maduresa,
o la distància suficient, per poder atendre’ls en lloc de repetir-los. Fins i
tot els transmet de generació en generació de manera que fills i nets poden
atendre en el seu cos i la seva psique, les petjades dels traumes dels seus
pares i avis, que no disposaven de les oportunitats de fer-lo que avui tenim.
Al tenir en compte l’origen del trauma, comença a ser factible deixar-lo on
pertany i reorientar la pròpia conducta i actitud envers la vida i el
col·lectiu d’una manera mes coherent amb els requisits del moment present.
Abordant els traumes col·lectius de guerres, règims totalitaris, terrorisme,
explotació i abusos a través de les seves manifestacions en la vida individual
de cada persona contribuïm a un canvi sostenible no solament en la pròpia vida
sinó també en el col·lectiu y fomentem una convivència en pau. Cada persona
compta.
Trobar una nova orientació per estar en el mon quan la forma actual ens costa la salut o el sentit de coherència interna... quan les circumstàncies ens impedeixen continuar com abans... o quan encara no hem trobat el sentit que volem donar a la nostra vida.
El ritme frenètic de la vida moderna, la interacció
continuada amb màquines i/o substàncies nocives per la salut en la vida laboral
o la simple idea d’emprar la força de treball en projectes que reforcen un
model econòmic injust i insostenible impulsen a cada cop més persones a
plantejar-se un canvi en la seva manera de guanyar-se la vida. Altres es veuen
obligats per acomiadaments, fallides o perquè el seu propi cos es nega a
continuar com abans i emmalalteix.
El punt de partida pel canvi ha de ser el lloc on un es
troba. O sigui és important prendre consciència de la forma del cos en relació
amb el seu entorn. Segons com ocupes l’espai amb el teu cos i en quina relació
et mantens amb les coordenades del camp gravitatori de la Terra, t’abasteix
d’una energia que et confereix una sensació d’elevació i facilitat en el
moviment, una sensació de viure i moure’t a l’uníson amb una força major.
D’aquesta forma pots descobrir facultats que no sabies que tenies i desenvolupar-los.
Literalment estàs arrelat en la Terra i pots sentir que formes part de
l’engranatge del conjunt de la vida. En el teu interior descobreixes la
brúixola que t’ensenya el camí a seguir. Un mal alineament comporta la sensació
de topar contínuament amb obstacles insuperables i haver d’enfrontar-te tot el
temps a adversaris més forts que tu. Produeix malestar i, a la llarga,
disfunció i malaltia.
Les sessions de DFA t’ajuden a trobar la brúixola interna
que et permet orientar els teus passos a la vida, ja sigui per mantenir el rumb
o per trobar-ne un de nou. Moltes persones viuen només al cap, desconnectades
de la seva presència viva en el cos. Aquest, sotmès a exigències insostenibles
al llarg del temps i contaminat amb aliments carregats de toxines resultants de
l’activitat humana, aguanta com bonament pot. Per més que entenguis que un
canvi és imprescindible, portar-lo a terme tot sovint resulta molt difícil a
causa de comportaments profundament arrelats en el cos des de fa generacions o
fins i tot de l'antiguitat.
En les sessions de DFA aprens a desenvolupar la teva
percepció sensorial per reconèixer les sensacions mitjançant les quals el teu
cos et guia cap a una vida satisfactòria i sostenible i distingir-les de les
sensacions que sorgeixen d’emocions retingudes en el passat, quan no sabíem com
manejar-nos amb elles i que ens mantenen ancorades en les dinàmiques on tenen
el seu origen. Aprens a gestionar el flux de sensacions per encarrilar-lo i
així poder fer servir la seva energia de forma beneficiosa i seguir el rumb
assenyalat per la saviesa que es desperta dins teu.
Només la veritat serveix. Quant es diu la veritat, el cos es relaxa. No és qüestió de posseir la veritat, sinó de saber com buscar-la i trobar-la, moment a moment.
Les coses cauen pel seu propi pes. Connecta el teu cos a la
Terra i permet que el terra sostingui el seu pes. Degut a la força
gravitatòria, el pes del cos cau de forma inevitable; encara i així, l’excés de
tensió involuntària dels teus músculs impedeix que puguis descansar realment en
el món natural del qual tu ets una part.
Si aprens a percebre la relació entre el teu cos i el terra,
podràs trobar moment a moment la millor forma d’estar i moure’t amb suport i
llibertat. Podràs sentir la relació entre els espais oberts a l’interior del
teu cos i l’espai obert al teu voltant. Podràs descansar en lo més fondo del
que ets com ésser viu i expandir-lo fins abastar envergadures insospitades.
D’aquesta forma ets, literalment, un connector entre el cel
i la terra i, per dir-ho així, portes el cel a la terra. Aportes el que només
tu saps fer, a la teva manera, i beneficies el món en la seva totalitat.
Esdevens agent del canvi cap a una societat sostenible.
Així aprens a tenir cura de la teva salut. A la vegada,
sense proposar-t’ho, tens cura de la natura i la societat.
La intervenció manual del DFA t’ajuda a trobar, a cada moment, la forma de situar-te respecte a la cadira, la taula, l’ordinador, els companys, els superiors, els clients, i tot el que hi hagi en el teu lloc de treball, sense mai perdre el teu espai.
Treballaràs més a gust, amb menys tensió i dolor. La teva
creativitat fluirà mes lliurement i tindràs mes capacitat de resposta davant
les demandes de cada moment. Quan totes les parts del cos sàpiguen funcionar en
equip amb el camp gravitatori de la Terra, millorarà també la col·laboració en
l’equip de treball. S’obtenen millors resultats i disminueixen els riscos
d’accidents o de posar-se malalts.
Les tensions habituals que es varen generar mentre ens estàvem desenvolupant i aprenent a estar en el món i moure’ns a la vida, no acostumen a ser accessibles amb l’exercici físic sense més.
En entrenar-te, desenvolupes la fortalesa suficient per
sobreposar-t'hi però, en el fons, una part del que ets roman retinguda, sense
poder participar en l’assoliment de la teva meta i, tot sovint, menyscabant els
teus esforços. D’aquesta manera, fàcilment es produeixen lesions.
La intervenció manual del DFA ajuda de forma molt específica
a prendre consciència de la forma del cos en relació amb el camp gravitatori de
la Terra, a descobrir les tensions mitjançant les quals et mantens en un
equilibri forçat i a deixar-les anar per trobar un equilibri a base de suport.
En tot moment va a favor del que està succeint en el cos, hidratant els teixits
ressecs de músculs i fàscies i nodrint el sistema nerviós amb la informació
sensorial que permet accedir als centres que mantenen la tensió habitual i
incitar-los a deixar anar la tensió innecessària. Llavors, l’espai al voltant
de l’eix gravitatori queda lliure, et sents "lliure d'estretors" i
tots els teus músculs poden col·laborar per arribar a una mateixa meta.
En el treball telemàtic seguim els mateixos principis que a les sessions presencials. Encara que hem de prescindir de la intervenció manual, abordem el cos seguint la seqüència provada de passos que facilita l'accés als continguts inconscients i el desenvolupament de noves opcions de més suport, llibertat de moviment i capacitat de resposta.
Explorem els patrons que
determinen la nostra forma d'ocupar l'espai en el món i de moure'ns a la vida
amb atenció al context on tenen les seves arrels. Observem com es manifesten en
el moment present en la relació entre el cos i l'entorn immediat i en els
moviments de la respiració.
Durant el confinament de la pandèmia de Covid-19 vam
descobrir que via teleconferència era possible fer una gran part del treball de
DFA. Encara que no és possible portar a terme la intervenció manual, es
produeix una proximitat vinculada que permet percebre i guiar l’experiència
sensorial a distància. A manca d’una
possibilitat de contacte directe, ha mostrat ser un recurs vàlid que també
permet reconèixer els propis patrons somàtics i desenvolupar alternatives.
Evidentment el treball amb sessions presencials que
ofereixen la possibilitat d’aplicar la intervenció manual són més potents. La
proximitat física a les sessions presencials facilita a la persona que ve amb
un camp sensorial agitat, estressat o deprimit compassar-se amb el camp
sensorial més equilibrat del o de la practicant de DFA, més que a distància.
Però es veu que també a les sessions telemàtiques les persones es compassen i
el seu camp sensorial es calma i s’equilibra.
Seguim els mateixos principis que a les sessions
presencials. Abordem el cos seguint la seqüència provada de passos que facilita
l'accés als continguts inconscients i el desenvolupament de noves opcions de
més suport, llibertat de moviment i capacitat de resposta. La durada de
les sessions és d'una hora.
La plataforma preferida és zoom. Existeix la possibilitat de fer servir
d'altres.
Explorem els continguts emocionals i mentals que la tensió fixa en el cos perquè els tinguis al teu abast quant els necessitis a l’escenari, davant la càmera o en la pròpia vida, sense quedar-t'hi atrapat.
Mitjançant la intervenció manual especial del DFA prens
consciència de la forma del cos en relació amb el camp gravitatori de la Terra.
Descobreixes les tensions que fas servir per mantenir la teva forma personal
d’estar en el món, generalment en un equilibri forçat, i aprens a deixar-les
anar per trobar un equilibri a base de suport. Llavors, l’espai al voltant de
l’eix queda lliure, et sents "lliure d'estretors" i la creativitat
pot fluir sense traves. La teva veu se sosté en una caixa sonora que vibra sense
impediments. Et mous amb més llibertat. Pots trobar la forma del cos del teu
personatge des de dins. Descobreixes com obrir el teu cos perquè vibri i es
mogui amb la música de la teva dansa, el teu cant o el teu personatge.
Explorem els continguts emocionals i mentals que la tensió
fixa en el cos perquè els tinguis al teu abast quant els necessitis a
l’escenari, davant la càmera o en la pròpia vida, sense quedar-t'hi atrapat. Al
reconèixer les sensacions i l’espai que ocupen en el cos, pots anar mes enllà
dels significats personals que vares aprendre a atribuir-los quan creixies i
així eixamples el registre disponible per al teu art.
El nombre de sessions depèn d'on siguis ara i de fins a on vulguis arribar en el teu procés o, dit d'una altra manera, en funció de la problemàtica que portis i els objectius que vulguis assolir.
En començar el treball, durant les primeres set sessions,
seguim un determinat esquema per abordar els diferents aspectes del cos des de
diversos angles que són comuns a tothom, com ara la respiració (tòrax), el
suport (peus i cames), les formes en què les funcions cognitives i sensorials,
com el pensament i la percepció, etc., es manifesten en el cos (costats). Dues
sessions se centren en la pelvis, una en les espatlles i els braços i una
altra, en el cap.
Desprès el treball s’organitza en funció de les necessitats
individuals de cadascú per integrar de manera òptima tots els aspectes del cos
en la relació amb el camp gravitatori de la Terra. És clar que les primeres
sessions també s’adapten a les necessitats individuals de cada persona, però
dins la seva temàtica particular.
Atès que el DFA uneix el treball corporal amb temes com els
sistemes de creences que es reflecteixen en les formes del cos, els aspectes
emocionals que subjecten els patrons de tensió, la distinció entre
l'experiència pròpia i la que ha estat absorbida de generacions anteriors...,
resulta impossible establir un nombre fix de sessions. Cada sessió és completa
en si mateixa i integra tots els aspectes del cos en la relació amb la gravetat
per obtenir un suport i una llibertat de moviment òptims segons les possibilitats
del moment de cadascú.
El reconeixement de patrons somàtics amb el DFA és un procés
d’aprenentatge i és acumulatiu. Igual que en qualsevol altre procés
d’aprenentatge, és la pràctica la que fa el mestre. És com aprendre una llengua
nova, la del cos. Per a moltes persones és imprescindible poder comptar amb el
suport continuat d’una guia competent a l'hora d'explorar el territori que
engloba el cos i la ment.
Per tant, amb moltes persones establim un acord d’un procés
de sessions setmanals que conclourà quan una de les dues parts, o totes dues,
considerem que els objectius s’han assolit o es planteja la conclusió del
procés per altres raons. A partir d'aquest moment dedicarem un mínim de dues
sessions més per confirmar la conveniència de concloure'l i lligar possibles
caps solts perquè la persona se'n vagi amb el màxim de suport possible i una
òptima comprensió de les seves eines en el camí de la seva vida.
Algunes persones demanen un ritme quinzenal, però la relació
inversió-resultats no té ni punt de comparació amb el ritme setmanal. Al cap
d’una setmana tant el cos com la psique estan preparats pel proper pas. Un preu
més elevat de les sessions a ritme quinzenal ajuda a optar pel ritme més
orgànic de sessions setmanals.
Com que és difícil imaginar-se l’abast d’aquest treball
sense haver-lo experimentat, amb freqüència fem unes sessions abans d’establir
un compromís de continuïtat. En tot cas, la possibilitat d’un treball continuat
durant un temps determinat i el procediment per concloure’l es planteja des del
començament.
Hi ha persones amb les que treballem durant anys, altres
venen per una intervenció puntual. De vegades una sola sessió pot donar el toc
necessari per veure clar una qüestió i trobar la orientació adequada per seguir
el camí.
En el treball en línia seguim els mateixos principis de
treball. Encara que hem de prescindir de la intervenció manual, abordem el cos
seguint la seqüència provada de passos que facilita l'accés als continguts
inconscients i el desenvolupament de noves opcions de més suport,
llibertat de moviment i capacitat de resposta.
Des de fa uns anys proliferen els mètodes que aborden el treball amb la persona parant atenció al cos i a la ment. Les paraules que fan servir uns i altres per descriure el seu treball són molt semblants, per diferents que puguin ser les formes de dur-lo a terme.
A més dels mètodes, també són diferents les persones que els
apliquen, pel que fa a personalitat, recorregut vital, antecedents
professionals o preferències personals... També els diferents practicants de
DFA Reconeixement de Patrons Somàtics apliquen de maneres diferents els mètodes
que varen aprendre a la seva formació professional.
Tanmateix, crec que tots els que apliquem el DFA en el
treball amb els nostres clients, alumnes i pacients, estem d’acord a
considerar-lo únic. Per una banda la intervenció física manual que Annie B.
Duggan i Janie French varen desenvolupar és altament específic i permet
ajustar-la a les necessitat de cada persona i de cada moment. Pot abastar el
cos sencer, tot a la vegada o enfocar-se en un punt molt concret, fins i tot
als espais més profunds del cos. Per una altra banda, el que fa que el DFA
sigui únic és la manera que té de combinar la intervenció física directa en el
cos amb l’educació de la percepció sensorial. Aquesta combinació permet
reconèixer els significats que la persona va associar a les sensacions que
transcorren en un flux constant per dintre del cos en resposta a la nostra
relació amb l'entorn. D’aquesta manera, la persona pot reconèixer a partir de
la pròpia experiència sentida allò que demana atenció perquè pugui sentir-se bé
a la vida. Les estructures del sistema nerviós encarregades de la percepció
sensorial són les primeres de totes a desenvolupar-se i són de naturalesa
receptiva. Reben informació sensorial de forma global, sense categoritzar-la.
El desenvolupament de les estructures que generen la
consciència del “jo” es basa en una classificació primitiva d’aquesta
informació entre agradable i desagradable. Aquesta classificació és de
naturalesa incisiva. Incideix en la fluctuació continua de les sensacions i
porta a la creació d’estratègies per obtenir sensacions agradables i evitar les
desagradables.
Com ho fa?
El resultat:
El DFA fomenta la col·laboració entre ambdós aspectes de
manera que
Més enllà del referent de les coordenades objectives del
camp gravitatori de la Terra – la vertical i la horitzontal, el DFA no aplica
cap tipologia ni sistema de descodificació ni estableix diagnòstics, sinó que
entrena les facultats receptives i incisives de la persona per tal que pugui
descobrir des de dins allò que necessita sense haver-se de sotmetre a un
sistema extern, per més provat i vàlid que sigui.
Encara que el treball del reconeixement de patrons somàtics amb
el DFA pugui dur-se a terme en un context cognitiu-conductual, les seves
creadores Annie B. Duggan i Janie French, juntament amb molts dels practicants
de DFA, ens sentim afins al procés d’individuació de la psicologia junguiana.
El arquetips són comparables a un camp de força, com el del camp gravitatori de
la Terra, amb els seus pols. Les fases de desenvolupament en les que ens trobem
en un moment donat de la vida i les funcions que complim a la família, en el
treball i la vida social venen marcades per unes qualitats universals inherents
a cada fase, a cada funció. Vivim sota el seu mandat arquetípic, normalment
sense adonar-nos-en. Però és possible desenvolupar la sensibilitat que ens
permet percebre les demandes arquetípiques de cada moment vital pel seu efecte
sobre les nostres vides i així poder trobar, moment a moment, la forma de
relacionar-nos-hi que millor ens serveixi per dur una vida plena.
El DFA (r)estableix connexions en el sistema nerviós i
millora la hidratació dels teixits, facilitant l'organització cristal·lina
líquida de l’aigua d’hidratació, des de les estructures superficials del cos
fins a l’interior del nucli de les cèl·lules més recòndites de l’organisme, la
qual vehicula una transmissió ultraràpida d’informació sensorial que pot ser
recollida i processada pel sistema nerviós.
Així doncs, amb la seva singular intervenció manual combinada amb l’educació de la percepció sensorial, el DFA facilita un flux òptim d’informació a través de tot l’organisme i capacita la persona per acollir i processar aquesta informació per tal de bastir una vida sana i realitzada.
Aquí consten els honoraris de Brigitte Hansmann. Per conèixer les tarifes dels altres practicants cal contactar directament amb ells o elles.
Sessions presencials:
90€ en cas de sessions setmanals consecutives, a pagar mensualment al
començament del més, o de paquets de sessions de 2, 3, 4 o 5 agrupades per
setmana, a pagar en reservar les hores
100€ en cas de sessions quincenals o esporàdiques
Sessions telemàtiques:
70€ en cas de sessions setmanals consecutives, a pagar mensualment al
començament del més o en reservar les hores
80€ en cas de sessions quinzenals o esporàdiques
