El nombre de sessions depèn d'on siguis ara i de fins a on vulguis arribar en el teu procés o, dit d'una altra manera, en funció de la problemàtica que portis i els objectius que vulguis assolir.
En començar el treball, durant les primeres set sessions, seguim un determinat esquema per abordar els diferents aspectes del cos des de diversos angles que són comuns a tothom, com ara la respiració (tòrax), el suport (peus i cames), les formes en què les funcions cognitives i sensorials, com el pensament i la percepció, etc., es manifesten en el cos (costats). Dues sessions se centren en la pelvis, una en les espatlles i els braços i una altra, en el cap.
Desprès el treball s’organitza en funció de les necessitats individuals de cadascú per integrar de manera òptima tots els aspectes del cos en la relació amb el camp gravitatori de la Terra. És clar que les primeres sessions també s’adapten a les necessitats individuals de cada persona, però dins la seva temàtica particular. La Dra. Rolf, qui per dir-ho d’alguna manera, va ser l’àvia del DFA, solia organitzar el treball d’integració estructural en deu o quinze sessions: desprès de les set, tres d’integració, més cinc d’avançades.
Atès que el DFA uneix el treball corporal amb temes com els sistemes de creences que es reflecteixen en les formes del cos, els aspectes emocionals que subjecten els patrons de tensió, la distinció entre l'experiència pròpia i la que ha estat absorbida de generacions anteriors..., resulta impossible establir un nombre fix de sessions. Cada sessió és completa en si mateixa i integra tots els aspectes del cos en la relació amb la gravetat per obtenir un suport i una llibertat de moviment òptims segons les possibilitats del moment de cadascú.
Tot i així, les deu sessions de la integració estructural sí que ens donen una estructura com a cicle inicial, o quinze sessions com a cicle inicial avançat. Però el reconeixement de patrons somàtics és un procés d’aprenentatge i és acumulatiu. Durant aquestes deu o quinze sessions podem ensenyar un mètode de treball amb un mateix en la seva relació amb l’entorn natural i social, però igual que en qualsevol altre procés d’aprenentatge, és la pràctica la que fa el mestre. Per a moltes persones és imprescindible poder comptar amb el suport continuat d’una guia competent a l'hora d'explorar el territori que engloba el cos i la ment.
Per tant, amb moltes persones establim un acord d’un procés de sessions setmanals que conclourà quan una de les dues parts, o totes dues, considerem que els objectius s’han assolit o es planteja la conclusió del procés per altres raons. A partir d'aquest moment dedicarem un mínim de dues sessions més per confirmar la conveniència de concloure'l i lligar possibles caps solts perquè la persona se'n vagi amb el màxim de suport possible i una òptima comprensió de les seves eines en el camí de la seva vida.
Com que és difícil imaginar-se l’abast d’aquest treball sense haver-lo experimentat, amb freqüència fem unes sessions abans d’establir un compromís de continuïtat. En tot cas, la possibilitat d’un treball continuat durant un temps determinat i el procediment per concloure’l es planteja des del començament.
Hi ha persones amb les que treballem durant anys, altres venen per una intervenció puntual. De vegades una sola sessió pot donar el toc necesari per veure clar una qüestió i trobar la orientació adequada per seguir el camí.
En el treball telemàtic seguim els mateixos principis de treball. Encara que hem de prescindir de la intervenció manual, abordem el cos seguint la seqüència provada de passos que facil·lita l'accés als continguts inconscients i el desenvolupament de noves opcions de més suport, llibertat de moviment i capacitat de resposta.