Reconèixer les petjades de la memòria històrica al propi cos

Els traumes col·lectius afecten cos i psique, fins i tot en la segona y tercera generació. Si l’equilibri intern no es restaura desprès d’una experiència traumàtica, l’organisme reté la càrrega energètica i química, amb un gran esforç per no perdre "el control". Aquest esforç augmenta el grau de tensió involuntària dels músculs i teixits conjuntius de forma progressiva. Dolors crònics i conductes (auto-) destructives, entre molts altres símptomes, són algunes de les formes en què els rastres del trauma es manifesten en la nostra vida. L’esforç per oblidar el que va passar i seguir endavant ancora encara més en el cos l’experiència i el que férem per protegir-nos contra l’impacte traumàtic. Els fills ho senten i hi responen, encara que no sàpiguen ni puguin anomenar què és allò a què responen. El mateix succeeix amb els fills dels fills...

Explorem les sensacions del cos en el moment present en el context de la memòria històrica del nostre país i la nostra família per poder deixar la càrrega emocional amb qui pertany i ocupar-nos del que realment està al nostre abast a fi de crear pau, al menys en la part del món que ocupem amb el nostre cos.

Els participants en el taller exploren els seus patrons a través dels moviments quotidians de respirar, estar estirats, estar asseguts, estar dempeus, caminar i comunicar-se, individualment, en seqüències guiades i en exploracions en parelles, en grups petits i en el grup sencer. La part teòrica del taller proporciona la informació necessària per comprendre els mecanismes del trauma i els patrons que es generen al seu voltant i per descobrir com es manifesten en la relació entre el cos i el camp gravitatori de la Terra.

Segons com ocupes l’espai amb el teu cos i en quina relació et mantens amb les coordenades del camp gravitatori de la Terra, t’abasteix d’una energia que et confereix una sensació d’elevació i facilitat en el moviment, una sensació de viure i moure’t a l’uníson amb una força major. D’aquesta forma disposes d’energia i suport per poder afrontar fins i tot els registros més dolorosos. Un mal alineament produeix malestar i, a la llarga, disfunció i malaltia.

La tensió que es genera quant vius en conflicte amb la gravetat atrapa el flux de sensacions en patrons repetitius que impedeixen percebre amb claredat el que està succeint de debò. Aleshores, els teixits que componen el cos queden embeguts de continguts emocionals irresolts del passat que romanen guardats just per sota del llindar de la consciència des d’on informen la visió d’un mateix, de la vida i del món. Així el trauma es reitera d’una forma o una altra.

La psique sembla guardar-los fins que tinguem prou maduresa, o la distància suficient, per poder atendre’ls en lloc de repetir-los. Fins i tot els transmet de generació en generació de manera que fills i nets poden atendre en el seu cos i la seva psique, les petjades dels traumes dels seus pares i avis, que no disposaven de les oportunitats de fer-lo que avui tenim. Al tenir en compte l’origen del trauma, comença a ser factible deixar-lo on pertany i reorientar la pròpia conducta i actitud envers la vida i el col·lectiu d’una manera mes coherent amb els requisits del moment present. Abordant els traumes col·lectius de guerres, règims totalitaris, terrorisme, explotació i abusos a través de les seves manifestacions en la vida individual de cada persona contribuïm a un canvi sostenible no solament en la pròpia vida sinó també en el col·lectiu y fomentem una convivència en pau. Cada persona compta.

Reflexiones sobre el tema en el blog "Un Respiro de Aire Fresco": ¿Cómo es que los seres humanos repetimos cosas que nos habíamos propuesto hacer totalmente diferente de cómo las hicieron nuestros antecesores?

El format del taller proporciona experiències i coneixements que aporten un valor addicional per professionals de la salut física y psíquica, de l’educació, de l’art, del món de la empresa, de l’esport i molts altres, però no requereix cap formació prèvia. Un requisit indispensable es la voluntat de desenvolupar un cert grau de sensibilitat que permet percebre sensacions en el cos, ja siguin plaents o doloroses, i aprendre a gestionar-les per poder atendre, d’ una manera eficaç, a les parts de la pròpia persona atrapades en el conflicte amb els camps de força major del món. El taller proporcionarà les eines per desenvolupar aquesta sensibilitat, encara que la persona hagi invertit molta energia en insensibilitzar-se i no sàpiga com percebre el seu cos.